Idiomes

Saltar Idiomes
Capçalera amb imatges de la vila



Fil d'Ariadna

Saltar Fil d'Ariadna
  1. Inici
  2. La Vila
  3. Dades Generals
  4. Situació econòmica
Anar a l'inici de la pàgina

Situació econòmica

Documentació
Conclusions de l’estudi elaborat pel professor Marc Bernadich, de l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials de Manresa, adscrita a la Universitat Autònoma de Barcelona. Abril de 2007. (PDF. 45 KB)
vista del castellet maria teresa

Cardona i la sal

La vida econòmica de Cardona, igual que passa amb la resta de la seva història, ha girat entorn d’un recurs elemental: la sal.

Així, les primeres restes de pobladors de Cardona són de l’any 3000 aC i es considera que part dels estris trobats podien servir per treure sal.
De fet, la explotació del salí explica l’evolució històrica de la població: la construcció del castell, que va ser centre de defensa i nucli de població, la importància de Cardona durant l’edat mitjana, animada per l’auge dels mercaders i els comerciants de la sal, etc.

L’activitat industrial

Es té notícies de l’activitat industrial de la població des de finals del segle XVIII. Així, l’inici de la indústria tèxtil i l’obertura del molí paperer d’en Calvet marquen l’arrencada manufacturera de Cardona, que vivia essencialment del camp (tant secà com regadiu) i, des del mateix segle, de la vinya i el bosc.

En el segle XIX Cardona va viure intensament els conflictes armats que es van produir a Catalunya: la invasió francesa, l’etapa dels pronunciamientos, les guerres carlines... Durant aquesta etapa es produeix la transformació del tèxtil i els petits tallers de filatura es converteixen en grans empreses. Així mateix, la bona etapa que viu la vinya fa que arribi una important onada de treballadors del camp a la població i Cardona passa a tenir, el 1857, un total de 4.660 habitants.

Durant el tercer quart del segle es modera el creixement econòmic de la població i la davallada es precipita en el quart, a causa de la fil•loxera i de la crisi tèxtil.

I és en la segona meitat del segle XIX quan apareixen les empreses tèxtils més importants: L’Aranyó, la Plantada, el Paperer i La Costa. A part de l’activitat tèxtil, s’explota el salí, amb una trentena de treballadors.

L’explotació minera

Durant el segle XX, es produeix el canvi de l’activitat econòmica principal de la població: del tèxtil a la mineria de potassa. Així, si en el primer quart de segle Cardona creix econòmicament i demogràficament gràcies a la indústria tèxtil, el segon quart de segle es caracteritza per la pèrdua de llocs de treball en el sector, i l’inici de l’explotació a gran nivell del salí, ja que fins llavors la sal només s’explotava en pedreres a l’aire lliure.

L’explotació minera va canviar profundament la vida de Cardona. L’any 1923 l’empresa Unión Española de Explosivos compra el salí i inicia les obres de construcció dels castellets, la fàbrica, els tallers. Serà l’any 1931 quan s’iniciï l’extracció, amb una plantilla de 300 persones. Això comporta un moviment immigratori molt important, sobretot de població andalusa, que ve a treballar a Cardona, i la transformació urbanística de la població.

Entre els anys quaranta i cinquanta es viu el procés de màxima expansió de la població i la immigració arriba al seu moment àlgid. Tant és així que l’any 1964 s’arriba al màxim històric d’habitants, amb un total de 8.342.

A partir d’aquest moment, es va iniciar una disminució gradual, que es va accentuar amb la crisi del tèxtil, que es va patir a finals dels setanta, i amb les retallades de personal de la mina com a conseqüència de la progressiva mecanització de l’explotació.

El tancament de la mina

Cardona pateix la crisi del sector tèxtil de finals dels anys setanta, però encara es veu molt més afectada pel tancament de l’activitat minera, que es va produir l’any 1990. No és agosarat dir que la mina de potassa sustentava bona part de l’economia cardonina.

La indústria extractiva de potassa era font d’activitat per a la població ocupada de la vila, i això permetia sustentar una economia que girava en gran part al seu voltant:

- Pels treballadors que ocupava.
- A nivell de les empreses que realitzaven treballs associats a l’activitat minera o que hi treballaven de forma indirecta (tallers mecànics, electricistes, etc).
- Perquè el poder adquisitiu de la població feia que altres sectors productius fossin competitius i tiressin endavant, com ara el comerç, els serveis, la restauració, etc.

Per això, podem dir que l’any 1990 és un any crític per a la població, i que marca un punt d’inflexió en la història de la vila, passant a una situació d’important declivi econòmic.

A partir d’aquest any i durant més d’una dècada, l’economia de Cardona ha passat uns anys difícils: davallada i envelliment de la població, manca d’expectatives d’ocupació, falta d’inversió privada, etc.

Cardona avui

Sortosament, en els darrers anys, la situació socioeconòmica de Cardona ha millorat enormement i s’ha invertit la tendència. Així, han incrementat el nombre de llocs de treball a la població, la taxa d’atur és molt baixa i l’activitat econòmica, en general, ha registrat un important augment, en totes les branques d’activitat.

Cardona, per tant, ha aconseguit desenvolupar la seva activitat econòmica, fonamentada principalment en el sector terciari, amb l’activitat comercial i de serveis com a més destacada. En segon lloc, cal destacar la importància de la indústria i la construcció.

A més, la vila compta amb un patrimoni natural, històric i cultural de primer ordre que ofereix grans possibilitats de desenvolupament dels àmbits d’activitat vinculats al turisme i la cultura.


Tornar a: Dades Generals

© Ajuntament de Cardona. Plaça de la Fira 1, 08261 Cardona - Telèfon: 93 869 10 00 - cardona@cardona.cat